dimarts, 16 d’agost de 2011

el món formiga

Avui m’he passejat per sobre d’un diari.
Ja ho tenim les formigues això, ens fiquem pertot arreu.
Un tal Cameron deia que s’ha de tornar a la disciplina i que els drets socials són una mandanga, que els humans no s’han de preocupar per coses com l’habitatge i la sanitat.

M’he mig esgarrifat.
Un dels nostres sistemes d’evolució és el comensalisme. Quan ho hem necessitat (això diu el Nostre Llibre de la Mirmecologia) ens hem adaptat sempre en grup, cercant recursos per sobreviure.Vosaltres els humans, sabeu què és un comensal. El nostre sistema d’evolució ha emprat aquest recurs en moments d’escasedat, com el que segons sembla patiu ara. És alimentar-se sense pagar ni donar res a canvi, però el més melós de tot això és que nosaltres ens alimentem de les restes dels altres, sense perjudicar-los. En diuen una relació tròfica.

Us ho explico bé, perquè no penseu que es tracta de fer mal. Per principi, els himenòpters treballem col·lectivament. Les relacions i el bé comú són bàsics. Per això no he acabat d’entendre aquest senyor del diari. M’ha semblat més que tròfic, catastròfic.

Aneu-hi pensant.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Fins fa no massa estava això de no tenir una ment col·lectiva i potenciar l'individualisme, però d'un temps ençà ens estem passant d'individualistes, vaja, que cadascú mira només per ell. Tot i així, em resisteixo a creure que el sistema de les formigues sigui millor.

zel ha dit...

Benvolguda Formiga, jo, que conec el Xexu, sé que hi pensarà, i al final trobarà algun aspecte positiu en aquesta organització.

Salut! (Jo sempre dic petons, però no goso...)

rebaixes ha dit...

Jo el que admiro de vosaltres es que en veus una de petitona que aquí li foten una garrotada i la deixen per no seguir i vosaltres, no, una de grandota ve i l'ajuda en aquella peça de palla que pesa quintars per ella i no li pren, no, sino que la ajuda a arribar al cau... Admirable l'exemple i tants d'altres que en podem trobar en vosaltres, segurament que la inteligència la deveu portar en un xip minùscul que no vol dir que no sigui efectiu... Avui, precisament n'hi havia unes quantes allí on jo vaig i se les veia amb germanor...
No hi vaig veure polis, ni mossos, ni senyals de tràfic ni inspector d'hisenda... em comença a fer pensar que jo també voldria ser formiga, però com faig el traspals, serà un trasbals molt gros canviar la mentalitat ? Bona nit... Vosaltres ja deu fer hores que descanseu per demà empendre... Anton.

McAbeu ha dit...

No t'estranyi no entendre segons quines coses que passen al món dels humans, n'hi ha que fa bastants anys que hi pertanyem i tampoc les acabem de comprendre.
En quant al "debat" entre individualisme i col·lectivitat, jo em decantaria per un terme mig. No està bé ser un egoista d'aquells que diuen "jo rai que estic bé i els altres que es fotin" però tampoc ens sentiríem a gust, i perdona, si visquéssim com un formiguer.
Segur que en continuarem parlant, he vingut per tornar-te la teva visita al meu blog i ja m'he fet seguidor del teu. M'interessa molt continuar descobrint que ens diu el Gran Llibre de la Mirmecologia. :-))

fanal blau ha dit...

Mira...el món de les formigues sempre m'ha al·lucinat i atret; a casa de formiguers n'hi ha un munt i si em queda una molla al marbre, ja tinc un regiment disposat a recollir-la. I ho deixo aquí, perquè si no ens haguéssim fet -mínimament- amigues estaria tot el sant dia flitant.
Mira...em cauen bé. I pencaires en són un munt!
Clar que tampoc demaneu permís per ficar-vos tan sigilosament al calaix del pa!!! :)
Bon vespre, formiga!