dijous, 29 de setembre del 2011

van maldades


En un apunt anterior us parlava del comensalisme. Les formigues en sabem d’això, i ho dic per si no esteu al dia (recordeu que nosaltres rellegim el gran llibre de la Mirmecologia) En el comensalisme hi ha una relació establerta entre dos organismes on un organisme se'n beneficia i l'altre no n'és afectat. Això va bé, i de fet és una estreta col·laboració a la pràctica. I com que van maldades, em permeto un cop de mà als humans en general.

Avui, infiltrada a la colònia catalana de formigues originàriament argentines (les societats científiques ens han reconegut l’estatus català de dret, cosa que vosaltres, humans encara no heu aconseguit...) he descobert que dels altres tipus d’associacions conegudes per nosaltres esteu desaprofitant el següent:

El mutualime (on els dos organismes en surten beneficiats). Paraula de formiga, si voleu sortir de l’atzucac, penseu-hi. Però en el bon sentit, eh?

En canvi us passeu amb la següent:
La competició (quan els dos organismes en surten perjudicats). Sí, tothom hi perd, només pensant en guanyar l’altre, sarau a dojo.

I heu abusat de:
El
parasitisme (un organisme s’en beneficia i l’altre és damnificat). Això és el que, en aquests moments esteu vivint. No us esteu sentint xuclats? Teniu paràsits a pilons! Us perjudiquen, ho veieu? Ho noteu? Són pocs comparativament, lluiteu!


I doncs, què en penseu de l’estil de vida formiga, tots per un i un per tots, colònia tipus Kumbaià? Fora paràsits!

diumenge, 11 de setembre del 2011

festa al formiguer



Ser una colònia ben adaptada i ben avinguda ens permet acceptar les preses de decisions més favorables a la supervivència i benestar.


Avui tindrem més estona de lleure puix ahir vam treballar conjuntament per aconseguir un trofeu preuat que hem posat joioses a l'entrada del formiguer.


Em correspon com a membre de guarda de l'entrada col·laborar amb l'equip i tenir-ne cura. Paraula de formiga que no caurà.

dijous, 8 de setembre del 2011

crisi al formiguer

Ens ha costat molts grans de sorgo, molt nèctar i molta mel, i uns reajustaments extraordinaris gestionar la crisi al formiguer.


Ja us va quedant clar que sóc formiga, ara formiga soldat. Decididament, no m'agrada, però no és cosa de formigues treballar pel gust sinó pel col·lectiu, i, morta la reina, hem passat uns dies de tràfec global per alimentar i "fer" una nova reina. La sobrera es va mudar amb una colla a una altra colònia, i just ara que estàvem de reajustament, ens ve el daltabaix.


Com a regla general, les formigues reines, que viuen la major part de la seva vida dins dels nius, sempre assistides i defensades per les seves filles, gaudeixen d’uns cinc anys de vida, que poden ser alguns més (pocs, però). De fet, la vida d’un formiguer està íntimament lligada a la seva reina, ja que si la reina mor i no se la pot substituir, el niu està condemnat.


Tot i que és cert que hi ha una jerarquia, perquè existeixen castes, durant el funcionament normal de la colònia cap casta ataca l’altra, ja que totes col·laborem entre nosaltres.


Tu, humà que em llegeixes, pots dir el mateix de la teva espècie?


Tan sols en situacions particulars, com per exemple la mort de la reina, que deixa d’inhibir els ovaris de les obreres, es produeixen lluites internes.


I això és el que ha passat, just en temps de fal·lera de treball!


Ai, quin neguit, vosaltres, els humans, acostumats a gaudir de l'aliment en tot temps, no us en podeu pas fer el càrrec...ens ha anat d'un bri de mill!
Sort que hem pogut, tenim reina i una posta nova de trinca, i no para!


I això em recorda una dita humana famosa...


"les formigues aplegades poden véncer un lleó" (proverbi persa)


Aneu-hi pensant, humans, ara que ve un hivern molt magre...