dijous, 8 de setembre del 2011

crisi al formiguer

Ens ha costat molts grans de sorgo, molt nèctar i molta mel, i uns reajustaments extraordinaris gestionar la crisi al formiguer.


Ja us va quedant clar que sóc formiga, ara formiga soldat. Decididament, no m'agrada, però no és cosa de formigues treballar pel gust sinó pel col·lectiu, i, morta la reina, hem passat uns dies de tràfec global per alimentar i "fer" una nova reina. La sobrera es va mudar amb una colla a una altra colònia, i just ara que estàvem de reajustament, ens ve el daltabaix.


Com a regla general, les formigues reines, que viuen la major part de la seva vida dins dels nius, sempre assistides i defensades per les seves filles, gaudeixen d’uns cinc anys de vida, que poden ser alguns més (pocs, però). De fet, la vida d’un formiguer està íntimament lligada a la seva reina, ja que si la reina mor i no se la pot substituir, el niu està condemnat.


Tot i que és cert que hi ha una jerarquia, perquè existeixen castes, durant el funcionament normal de la colònia cap casta ataca l’altra, ja que totes col·laborem entre nosaltres.


Tu, humà que em llegeixes, pots dir el mateix de la teva espècie?


Tan sols en situacions particulars, com per exemple la mort de la reina, que deixa d’inhibir els ovaris de les obreres, es produeixen lluites internes.


I això és el que ha passat, just en temps de fal·lera de treball!


Ai, quin neguit, vosaltres, els humans, acostumats a gaudir de l'aliment en tot temps, no us en podeu pas fer el càrrec...ens ha anat d'un bri de mill!
Sort que hem pogut, tenim reina i una posta nova de trinca, i no para!


I això em recorda una dita humana famosa...


"les formigues aplegades poden véncer un lleó" (proverbi persa)


Aneu-hi pensant, humans, ara que ve un hivern molt magre...

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Ja no sé si això teu és una mica de supèrbia, o ressentiment perquè en realitat saps que la nostra vida és molt millor que la teva. D'acord, nosaltres ens putegem entre nosaltres que dóna gust, però saps, al súper hi haurà el mateix menjar ara a l'hivern, i si fa fresca ens taparem. Apa, a seguir treballant i fent rebost pels mesos que venen.

cantireta ha dit...

Durant l'hivern no us cal sortir al súper, i nosaltres hi hem d'anar sovint...
Sou ben treballadores, és veritat!

Carme Rosanas ha dit...

La veritat, formiga, que en això de les castes i de les reines no em convenceu gens ni mica. No sé si sou molt millors que nosaltres. o ho sé pas. Encara que no us ataqueu les unes a les altres i col·laboreu pel bé del formiguer... què vols que et digui jo monàrquica no n'he estat mai i aquestes diferències socials vostres m'agraden tant poc com les nostres.