Sóc una formiga, sento repetir-me, però ha de quedar clar.
Ara, sóc, a més a més, soldat.
Vigilo. Protegeixo. Defenso.(Ep, no com els vostres soldats, polícies...)
Passa que les formigues som de mena educada, i sabem ser al nostre lloc. Tinc temps, i el temps m'ha permès furgar a la biblioteca.
La meva sorpresa és que, alguns humans, enteneu molt bé això de la vida al formiguer. I he trobat un poema que m'ha agradat força.
Heus ací el poema.
Les formigues
Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
vivim en comunitat.
Als mascles se'ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d'ales gaudeixen les reines...
fins que ja se'ls hagin fos.
En terra com entre fustes
duent ales o minvats,
som, en lloc d'incerta colla,
països organitzats;
Tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents -,
col·legis per la xicalla
i magatzem d'aliments.
Si hi ha sol, fem passejades
i si plou, restem al cau:
no podríem viure sense
terra amiga ni cel blau.
Endevineu l'autor?
Va, penseu i...actueu!
7 comentaris:
Hola FORMIGA,
ENS AGRADARIA MOLTÍSSIM QUE FOSSIS SEGUIDORA DEL BLOG DE MODA I DEL BLOG QUE MARCA LA PAUTA I EL DIA A DIA REVOLUCIONARI....VINE....
Salutacions des de Lleida formiga :)
M'agrada el teu bloc.
Estic ingrigat, amb aquesta formiga.
Deu ser Josep Carner...
I a mi també m'intriga molt aquesta formiga...
Però ja va quedant clar que ets una formiga... va quedant clar, malgrat els meus dubtes.
A més a més soldat, et podem demanar ajuda si la necessitem?
Em sembla que podries ser una persona reencarnada, com en el llibre de "Maldito Karma".
Quin formigueig, en el meu cervell, pensar què vol dir la formiga! Però els gran de sorra fan una platja, per tant, a treballar!
Treballem, treballem...
Un soldat, senyora Carme, m´s que res vigila i només en cas d'atac reacciona als estranys! I vosté l'ha endevinat, és el senyor Josep Carner, tot un animalista!
Publica un comentari a l'entrada