formiga i literatura

Sóc una formiga, sento repetir-me, però ha de quedar clar.

Ara, sóc, a més a més, soldat.

Vigilo. Protegeixo. Defenso.(Ep, no com els vostres soldats, polícies...)

Passa que les formigues som de mena educada, i sabem ser al nostre lloc. Tinc temps, i el temps m'ha permès furgar a la biblioteca.

La meva sorpresa és que, alguns humans, enteneu molt bé això de la vida al formiguer. I he trobat un poema que m'ha agradat força.

Heus ací el poema.

Les formigues

Més que molta gent que tresca,

som poble civilitzat;

sota terra o entre fustes

vivim en comunitat.

Als mascles se'ls veuen ales,

prestigis poc duradors;

d'ales gaudeixen les reines...

fins que ja se'ls hagin fos.

En terra com entre fustes

duent ales o minvats,

som, en lloc d'incerta colla,

països organitzats;

Tenim –bo i dissimulant-ho

als estúpids, als dolents -,

col·legis per la xicalla

i magatzem d'aliments.

Si hi ha sol, fem passejades

i si plou, restem al cau:

no podríem viure sense

terra amiga ni cel blau.

Endevineu l'autor?

Va, penseu i...actueu!