En un apunt anterior us parlava del comensalisme. Les formigues en sabem d’això, i ho dic per si no esteu al dia (recordeu que nosaltres rellegim el gran llibre de la Mirmecologia) En el comensalisme hi ha una relació establerta entre dos organismes on un organisme se'n beneficia i l'altre no n'és afectat. Això va bé, i de fet és una estreta col·laboració a la pràctica. I com que van maldades, em permeto un cop de mà als humans en general.
Avui, infiltrada a la colònia catalana de formigues originàriament argentines (les societats científiques ens han reconegut l’estatus català de dret, cosa que vosaltres, humans encara no heu aconseguit...) he descobert que dels altres tipus d’associacions conegudes per nosaltres esteu desaprofitant el següent:
El mutualime (on els dos organismes en surten beneficiats). Paraula de formiga, si voleu sortir de l’atzucac, penseu-hi. Però en el bon sentit, eh?
En canvi us passeu amb la següent:
La competició (quan els dos organismes en surten perjudicats). Sí, tothom hi perd, només pensant en guanyar l’altre, sarau a dojo.
I heu abusat de:
El parasitisme (un organisme s’en beneficia i l’altre és damnificat). Això és el que, en aquests moments esteu vivint. No us esteu sentint xuclats? Teniu paràsits a pilons! Us perjudiquen, ho veieu? Ho noteu? Són pocs comparativament, lluiteu!
I doncs, què en penseu de l’estil de vida formiga, tots per un i un per tots, colònia tipus Kumbaià? Fora paràsits!
2 comentaris:
No diràs que els humans no som animals, practiquem totes aquestes coses! A mi no m'acaba de fer el pes la vida formiga, digues-me romàntic, però crec en l'individualisme, penso que ens n'hauríem de sortir per altres bandes.
formiga, una colònia tipus Kumbaià... per a mi ja m'estaria bé!
Però ni així ens entendríem els humans...
Publica un comentari a l'entrada