Sóc, ja ho sabeu, una formiga.
A més sóc una formiga que pensa.
Però també en això, les formigues tenim un cert avantatge sobre els humans.
Posem per cas que s’ha de resoldre un problema complex, com ara cercar un camí entre la colònia i l’aliment. Aquí veureu les primeres estratègies. En tenim alguna de comuna, és cert, però ai las, vosaltres difícilment podeu accedir a les altres. N’heu d’aprendre, nosaltres ho duem als gens.
Per ser sincers, no totes tenim tots els gens savis. Si ens mireu i estudieu com un sol individu, les nostres capacitats són limitades. Si el nostre sistema social fos com el vostre, l’exclusió seria gairebé la norma. Però, i aquí ve el gran però, col·lectivament som capaços de trobar models que algú, segons el Gran Llibre de la Mirmecologia, titlla d’algorismes optimitzadors.
Vegeu.
L’explorador/ora, a l’atzar, volta pels encontorns de la colònia.
Si troba una font d’alimentació, torna deixant rastre pel camí, per ajudar les altres. No penseu que sóc babaua, deixa feromones, no vull dir engrunes de pa que una formiga aliena s’endugui.
Les formigues que tornen a recórrer el camí, segueixen el rastre i n’obren de nous que poden ser més curts i són reforçats amb més feromones.
Finalment, els camins més curts es van reforçant amb el pas de més formigues amb més feromones, i els més llargs, desapareixen.
Optimització de la colònia gràcies a la col·lectivitat, a la saviesa col·lectiva, comunitària, fent-ne ús pràctic, sense que cap element de la colònia es reservi el poder del saber per si mateix.
Aneu-hi pensant.
A més sóc una formiga que pensa.
Però també en això, les formigues tenim un cert avantatge sobre els humans.
Posem per cas que s’ha de resoldre un problema complex, com ara cercar un camí entre la colònia i l’aliment. Aquí veureu les primeres estratègies. En tenim alguna de comuna, és cert, però ai las, vosaltres difícilment podeu accedir a les altres. N’heu d’aprendre, nosaltres ho duem als gens.
Per ser sincers, no totes tenim tots els gens savis. Si ens mireu i estudieu com un sol individu, les nostres capacitats són limitades. Si el nostre sistema social fos com el vostre, l’exclusió seria gairebé la norma. Però, i aquí ve el gran però, col·lectivament som capaços de trobar models que algú, segons el Gran Llibre de la Mirmecologia, titlla d’algorismes optimitzadors.
Vegeu.
L’explorador/ora, a l’atzar, volta pels encontorns de la colònia.
Si troba una font d’alimentació, torna deixant rastre pel camí, per ajudar les altres. No penseu que sóc babaua, deixa feromones, no vull dir engrunes de pa que una formiga aliena s’endugui.
Les formigues que tornen a recórrer el camí, segueixen el rastre i n’obren de nous que poden ser més curts i són reforçats amb més feromones.
Finalment, els camins més curts es van reforçant amb el pas de més formigues amb més feromones, i els més llargs, desapareixen.
Optimització de la colònia gràcies a la col·lectivitat, a la saviesa col·lectiva, comunitària, fent-ne ús pràctic, sense que cap element de la colònia es reservi el poder del saber per si mateix.
Aneu-hi pensant.
2 comentaris:
Sempre mirant pel bé de la colònia, però igualment hi ha algunes tasques que es fan de manera individual. Essent així, no creieu que hi ha el risc de tornar-vos com els humans, que es comença mirant pel bé de tots, però després quedant-se cadascú amb la millor part? Potser també hi hauríeu de reflexionar vosaltres a la colònia.
Això del poder del saber e'aplica a molts àmbits, em sembla. Els qui anem dempeus patim ara i ens creiem que gràcies al món virtual ho sabem tot, però...
Publica un comentari a l'entrada