Avui no podré garlar gaire. Hi ha canvis. El polimorfisme de les obreres comporta adaptació pel que toca, quan toca i on sigui. Fins en allò físic. Els humans n'hauríeu d'aprendre, que sembla que això us resulta difícil.
Aquesta temporada ens han procurat una segona reina, hi havia més d’un mascle reproductor, i com que ja tenim moltes estances plenes de d’ous, larves, nimfes, ara seré obrera major. Això de les castes m’és ben igual, al final saps que has de treballar i treballes.
Així és que seré soldat. Jo sóc de natural poc bel·licista. Però què hi farem, m’ha crescut el cap, tinc unes mandíbules fortes i protuberants, i, quan hagi fet la formació i l’entrenament, passaré a ocupar el meu lloc.
De fet, els meus “deures” no seran gaire diferents, la funció sí, els drets, inalterables. Una s’acostuma a tot, però em costarà sentir “un, el”, si sóc soldat. Però al món perfecte de la colònia formiga, soldat no comporta masculinitat perquè per damunt de tot sóc una obrera. Obrera femella. Ara obrera soldat.
Ja comenceu a entendre alguna cosa? Aneu-hi pensant.
Aquesta temporada ens han procurat una segona reina, hi havia més d’un mascle reproductor, i com que ja tenim moltes estances plenes de d’ous, larves, nimfes, ara seré obrera major. Això de les castes m’és ben igual, al final saps que has de treballar i treballes.
Així és que seré soldat. Jo sóc de natural poc bel·licista. Però què hi farem, m’ha crescut el cap, tinc unes mandíbules fortes i protuberants, i, quan hagi fet la formació i l’entrenament, passaré a ocupar el meu lloc.
De fet, els meus “deures” no seran gaire diferents, la funció sí, els drets, inalterables. Una s’acostuma a tot, però em costarà sentir “un, el”, si sóc soldat. Però al món perfecte de la colònia formiga, soldat no comporta masculinitat perquè per damunt de tot sóc una obrera. Obrera femella. Ara obrera soldat.
Ja comenceu a entendre alguna cosa? Aneu-hi pensant.
4 comentaris:
Doncs personalment, segueixo sense entendre res... però si estàs còmoda sent soldat, tu mateixa. Bé, ja ho sé, és el que toca i no protestes. Però seràs capaç de no protestar mai?
Jo em creia que de soldats i aquestes disciplines, res de res que colliau el vostre rol i a la feina... M'ha caigut com una llossa això de que ara seras soldat... em sembla que tindré més d'una decepció i m'hauré de vacunar... Sortiré al camp a parlar amb petots i sigales que canten a estones i us coneixen a veure si em fan cinc cèntims... El saber no ocupa lloc. Anton.
No pateixis, Antón, les formigues soldat de fet tenen una feina molt important, guarden la colònia d'atacs de lladregots i tenen cura que les companyes obreres entrin i surtin de manera segura. Em penso que no tenen Cap Felip Puig que les mani!
Formiga, ànims amb la formació, sempre s'ha d'aprendre!
Aquestes antenes em fa l'efecte que ho copsen tot.
Publica un comentari a l'entrada